Interests
Favorite Music
Hard Rock, Reggae, Hardcore, Ska, Funk, Pop-Rock, Heavy Metal...
|
Favorite Movies
Matrix, V de Vendetta, Kill Bill, Pulp Fiction, Abierto hasta el amanecer, Four Rooms, Requiem for a dream ...
|
Favorite TV Shows
Futurama, The Simpsons
|
Favorite Books
El lobo estepario, Shiddarta, Ensayo sobre la ceguera, Odessa, 1984 ...
|
Favorite Quote
Cuando te inunde una enorme alegrÃa, no prometas nada a nadie. Cuando te domine un gran enojo, no contestes ninguna carta.
|
Journal
Des de fa anys que em dedique a la música, sobretot a la música en directe, concretament fa 7 anys que estic involucrat directament en el que es l'organització i execució de concerts com a tècnic, músic i regidor-coordinador d'aquestos. Però ha sigut durant aquest darrer més quan més m'he adonat de les mancances que totes tres parts sofreixen en la majoria de concerts o festivals que s'organitzen. Si bé es clar que no a tots els nivells es pot treballar per igual, per pressupost generalment, si que hi han una serie de premisses que crec inamovibles i necessàries per al correcte desenvolupament de qualsevol festival de música o concert individual . I vaig al que de la qüestió , el que : Un concert o festival ; el com : açí van unes idees de com si i com no
Aquest any en concret estem patint una massiva oferta de festivals arreu de la geografia espanyola, cosa que fa que molts d'aquestos tinguen pèrdues econòmiques enormes o fins i tot ni es celebren per la falta de solvència econòmica davant d'unes infraestructures i un cartell "professional" (referint-me a grups que viuen únicament d'açò i es dediquen a açò professionalment), dona que pensar aquesta situació, la del grup de gent que organitza un festival i arribat el dia del festival te que suspendre'l per falta de diners per a pagar als grups i infraestructures ...
- Aquí ve una de les premisses que crec necessària: ser realista amb les limitacions i necessitats del concert o festival i no contar-se el compte de la "lechera", hi ha que ser racional i entendre que el sector professional de la música viu d'açò i que caiga una data implica una pèrdua de diners així com de la data si haguera sortit una altra en un altre lloc on s'haguera pogut dur a terme la feina de músics,tècnics i demés.
- Segona: Infraestructures . A banda del típic equip de so que ve marcat, en teoria, per els riders tècnics enviats pels grups hi ha que invertir en seguretat, caterings i hospedaments. No a tots els nivells serà igual, està clar que un concert o festival de grups de rock amb formacions xicotetes no implicara una despesa com la de grups amb nombrosa formació, em refereixc passar de grups de 5 persones a 10 com pot ser el cas, tants músics com tècnics deuen de treballar en les millors condicions, cosa que farà que el públic gaudeixca al 100% el concert en si, la química deu de funcionar entre l'equip que treballa per a dur endavant el concert i això es transmet al públic, si aquesta falla, ja començem malament i provablement acabarem pitjor encara del que s'ha començat. Catering, beguda, camerins i demés deurien de ser subministrats i acordats previament amb els grups per a després no tenir sorpreses d'última hora, he trobat en aquest mes que moltes organitzacions passen per alt que tant un músic com un tècnic es un professional o semi-professi que va a fer la seva feina, que son moltes hores de viatges i esforç per a no ser respostos amb respete i dignitat, hi ha que pensar que aquestos treballadors no venen a gaudir la festa, sino a fer que la gent gaudeixca de la festa, que es ben diferent.
- I la tercera premisa que va de cara als organitzadors: els catxes . Normalment quan es contracta a un treballador s'acorda el que cobrarà i si pareix bé es contracta i sino no. Bé, pareix ser que organitzadors creuen que els músics i tècnics viuen com estreles del rock, cosa totalment falsa, com qualsevol currante es passa del sou que ve d'aquest treball per als professionals i en cas dels semi-professionals el catxé sol servir per a no perdre diners propis en desplaçaments i lògistica dels grups per a l'autogestió vamos. Un promotor-organitzador deuria ser més respetuos amb la feina que contracta, sino està caent en una contradicció prou preocupant: contractar un servei a un preu que creu il·lògic i desmesurat esperant que no es demane res més que aquest, i m'estic referint al tracte que es te amb aquestos professionals com he esmentat abans ...
Ja possant-me en pell de músic veig també errades prou considerables per part dels grups ja que molts cops es va als llocs despreocupant-se una mica de les condicions pel cual es contractat: "em dones tants diners i a la marxa..." Craso error, per part de grup estas rebaixant la propia dignitat al "donam açò i tots amics, sino hi ha mes diners..." es provable que els catxes es puguen rebaixar, majoritariament per grups semi-professionals, ja que l'autogestió es més fàcil que dur que no pas el sou del mes per a menjar, però implica aquesta rebaixa que els projectes tarden més a sortir per la dificultat de reunir els diners per a anar a més en relació a promocions, edicions i material. Com a grup hi ha que començar per respetctar i dignificar la propia feina, que els organitzadors remuguen de l'elevat preu que es puga demanar no es més que el desconeixement de lo que costa aquest mon i això va a tots dos nivells : professional i semi-professional, però per damunt de tot u mateixa te que dignificar-se i marcarse uns mínims a acomplir que respecten el propi treball, així doncs després t'evites que "se't pujen a la xepa" i et perguen el respete, hi ha que ser conscient de que el primer que pèrd el respete és u mateixa cap a la seva feina si es conforma en res i després demanar sempre estarà fora de lloc i en raó vamos .
Veig a molts companys de feina, músics sobretot, que veuen com fan d'ells el que volen i manipulen amb condicionants com "toques ací davant de tanta gent, es una super oportunitat..." per a que? per a que faces amb mi el que vulgues? per a que em mal pagues, no em dones de menjar ni de beure i aprofites el meu material? No senyor, uns mínims... Açò que escric no intenta ser una revolució ni una unió sindical sinó una autocrítica cap a la pròpia feina i dignitat, cosa de la qual molts tindríem que començar a fer feina i així possiblement podríem gaudir molt més de la nostra feina, en unes condicions exigides i alhora merescudes, fem un pensament cap a la nostra feina que s'ho mereix ...
|
|
|
|